La Flama del Canigó, símbol de la unitat dels Països Catalans, arriba a Igualada des dels primers anys que va poder entrar al Principat. Enguany es celebra el 25è aniversari d’aquesta efemèride.
Malgrat tot, fou Francesc Pujadé qui, el 23 de juny de 1955 i amb uns amics, va pujar al cim portant uns feixos de llenya, ja que a dalt no hi ha vegetació, i encengueren una foguera que fou visible des de molts pobles. L’any a sobre hi van tornar però aquesta vegada a tot arreu des d’on es podia veure el Canigó tenien preparades fogueres amb la consigna d’encendre-les tan bon punt veiessin cremar la de la Pica.
Un d’aquests pobles era Arles de Tec, on nasqué Francesc Pujadé, un home profundament català, excursionista i enamorat del Canigó -a on va arribar a pujar 130 vegades- i del poema de mossèn Cinto que porta aquest nom. Havia nascut un 23 de juny i emprà aquesta coincidència per revifar la tradició dels focs de Sant Joan empeltant-los amb la mítica màgia del Canigó i dotant-los d’un profund sentit de nacionalisme i d’unitat dels Països Catalans.
La Flama del Canigó evolucionà: el 1963, es va encendre el foc a la Pica, baixaren la flama a la plana, i així encengueren amb ella el màxim de fogueres possible. A partir del 1964 ja es deixaria la flama al Castellet de Perpinyà on romandria encesa durant tot l’any i el dia 22 de juny la tornarien a pujar al cim per regenerar-la. A partir del 1966 la Flama entra al Principat i s’hi comença a distribuir.
Un d’aquests pobles era Arles de Tec, on nasqué Francesc Pujadé, un home profundament català, excursionista i enamorat del Canigó -a on va arribar a pujar 130 vegades- i del poema de mossèn Cinto que porta aquest nom. Havia nascut un 23 de juny i emprà aquesta coincidència per revifar la tradició dels focs de Sant Joan empeltant-los amb la mítica màgia del Canigó i dotant-los d’un profund sentit de nacionalisme i d’unitat dels Països Catalans.
La Flama del Canigó evolucionà: el 1963, es va encendre el foc a la Pica, baixaren la flama a la plana, i així encengueren amb ella el màxim de fogueres possible. A partir del 1964 ja es deixaria la flama al Castellet de Perpinyà on romandria encesa durant tot l’any i el dia 22 de juny la tornarien a pujar al cim per regenerar-la. A partir del 1966 la Flama entra al Principat i s’hi comença a distribuir.
Actualment, el dia 22 de juny al matí es recull la flama al Castellet i és pujada al cim a darreres hores de la tarda; al punt de mitjanit es procedeix a la cerimònia de regeneració i, a partir de llavors, tothom qui ho vol pot prendre la flama cap a les seves contrades. Amb la flama regenerada s’encendrà, la nit del dia 23, una foguera feta amb els feixets de llenya que, provinents de tot arreu dels Països Catalans, s’hi hauran pujat el diumenge abans. Amb la flama d’aquesta foguera s’encendrà un llantió al Castellet perquè cremi tot l’any fins al proper 22 de juny, que tornarà a començar el cicle.
La nit de Sant Joan, a la foguera que es fa a la Pica del Canigó s’hi crema la llenya que, el diumenge anterior, s’hi ha portat de totes les contrades del país. Igualada també és present a aquesta pujada dels feixos i a l’aplec que s’hi celebra.
La nit de Sant Joan, a la foguera que es fa a la Pica del Canigó s’hi crema la llenya que, el diumenge anterior, s’hi ha portat de totes les contrades del país. Igualada també és present a aquesta pujada dels feixos i a l’aplec que s’hi celebra.
D’ençà del 1985, excursionistes igualadins recullen la Flama a dalt de la Pica del Canigó al punt de la mitjanit del dia 22 de juny. Aquesta Flama és portada fins al refugi dels Cortalets.
Els primers anys calia arribar fins a la collada del Coll d’Ares i passar la Flama per sobre la barrera divisòria dels estats francès i espanyol però, en l’actualitat, ja que no existeix aquesta, els escolars igualadins esperen la flama, portada amb vehicles tot terreny, al paratge dels Baladres, des d’on es divisa la muntanya del Canigó.
El Canigó, visible des de tota la Catalunya del nord i des de les planes empordaneses ha esdevingut per molts motius la muntanya símbol de les terres catalanes i durant molt de temps es cregué que era la muntanya més alta del nostre Pirineu. Als seus peus s’estén una munió de pobles que visqueren l’inici de la reconquesta i foren el bressol de Catalunya.
En aquest indret de la comarca del Vallespir, als Baladres, comencen els relleus i la Flama arriba a Igualada després d’haver recorregut més de 150 quilòmetres. En el seu camí travessa diferents poblacions així com Ripoll, Montesquiu (on s’ofereix coca de pinyons als corredors)... passant per Perafita, poblet que rep una part de la caravana de bon migdia i a principis de la tarda ja que es divideix per dinar. Després continua per Artés, Manresa travessant, és clar, diverses comarques del nostre país. A la tarda és lliurada als pobles de l’itinerari que l’han demanat.
A Igualada, després de passar pels principals carrers de la ciutat, la Flama arriba a la Plaça de l’Ajuntament on encén la foguera, habitualment encarnada en la figura d’un pebeter. Tot seguit es llegeix el “missatge”, que posa de manifest la unitat dels Països Catalans, i s’acaba amb el Cant dels Segadors.
A continuació, i per finalitzar l’itinerari, un grup d’atletes del Club Atlètic Igualada la porta en relleus fins a Montserrat on és rebuda per la comunitat benedictina i pels feligresos que s’hi apleguen.
A la mateixa plaça de l’Ajuntament d’Igualada, abans de la rebuda de la Flama hi ha, alguns anys, sardanes i en acabat, un sopar popular amb tastets de cuina catalana. Tot seguit comença l’espectacular correfoc que se succeeix pels principals carrers de la ciutat acabant amb un espectacle de foc a la plaça de Cal Font. En el correfoc hi prenen part els Diables d’Igualada i el grup Mal-Llamp d’Igualada.
Per finalitzar els actes cada any es fa un concert de Revetlla a l’Ateneu Igualadí, d’entrada gratuïta, comptant amb grups punters de l’escena musical catalana.
Els primers anys calia arribar fins a la collada del Coll d’Ares i passar la Flama per sobre la barrera divisòria dels estats francès i espanyol però, en l’actualitat, ja que no existeix aquesta, els escolars igualadins esperen la flama, portada amb vehicles tot terreny, al paratge dels Baladres, des d’on es divisa la muntanya del Canigó.
El Canigó, visible des de tota la Catalunya del nord i des de les planes empordaneses ha esdevingut per molts motius la muntanya símbol de les terres catalanes i durant molt de temps es cregué que era la muntanya més alta del nostre Pirineu. Als seus peus s’estén una munió de pobles que visqueren l’inici de la reconquesta i foren el bressol de Catalunya.
En aquest indret de la comarca del Vallespir, als Baladres, comencen els relleus i la Flama arriba a Igualada després d’haver recorregut més de 150 quilòmetres. En el seu camí travessa diferents poblacions així com Ripoll, Montesquiu (on s’ofereix coca de pinyons als corredors)... passant per Perafita, poblet que rep una part de la caravana de bon migdia i a principis de la tarda ja que es divideix per dinar. Després continua per Artés, Manresa travessant, és clar, diverses comarques del nostre país. A la tarda és lliurada als pobles de l’itinerari que l’han demanat.
A Igualada, després de passar pels principals carrers de la ciutat, la Flama arriba a la Plaça de l’Ajuntament on encén la foguera, habitualment encarnada en la figura d’un pebeter. Tot seguit es llegeix el “missatge”, que posa de manifest la unitat dels Països Catalans, i s’acaba amb el Cant dels Segadors.
A continuació, i per finalitzar l’itinerari, un grup d’atletes del Club Atlètic Igualada la porta en relleus fins a Montserrat on és rebuda per la comunitat benedictina i pels feligresos que s’hi apleguen.
A la mateixa plaça de l’Ajuntament d’Igualada, abans de la rebuda de la Flama hi ha, alguns anys, sardanes i en acabat, un sopar popular amb tastets de cuina catalana. Tot seguit comença l’espectacular correfoc que se succeeix pels principals carrers de la ciutat acabant amb un espectacle de foc a la plaça de Cal Font. En el correfoc hi prenen part els Diables d’Igualada i el grup Mal-Llamp d’Igualada.
Per finalitzar els actes cada any es fa un concert de Revetlla a l’Ateneu Igualadí, d’entrada gratuïta, comptant amb grups punters de l’escena musical catalana.
Igualada és una de les ciutats catalanes on la Flama del Canigó té més rellevància i tots els actes que s’hi fan són un mirall per la resta de poblacions. Tot això és possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de la ciutat, la Generalitat de Catalunya, el Reial Automòbil Club de Catalunya i gairebé totes les entitats de cultura tradicional i popular d’Igualada que posen els mitjans necessaris per tal de celebrar dignament la diada de Sant Joan, Festa Nacional dels Països Catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada